ORAINDIK BAGARA kuadrilaren karroza
Euskal Herria Historiaren itsasoan nabigatzen duen txalupa txikia da. Lurrik ez oinen azpian, airera bideratu behar izan zituen erroak. Airean hitzak aurkitu, hitzak elkartuz hitz-kateak sortu, eta hitz-kateak kateekin kateatuz hizkuntza osatu zen. “Euskara” deitu zitzaion, eta “Euskal Herria” (Euskararen Herria, Euskara dutenen Herria) izango zen hortik aurrera txaluparen izena.
Txalupa txikia izanik gurea, maiz egon ohi da itsaso zakarrean hondoratzeko zorian. Babesleku baten beharra dago, beraz, enbaten erasoetatik gorde ahal izateko, eta Herriari izena eta izana ematen dizkion hizkuntza litzateke porturik seguruena, Historiaren ur handitan desagertu nahi ez izan ezkero. Ez da erraza, baina, kaira ailegatzea, kontrako norabidera bultzatzen duten korronte bortitzak daude eta; zorionez, marinel trebeak baditu itsasontzi zaharrak, mendetan zehar zailduak, arriskuak saihestu eta porturako sarrera zeharkatzea behin eta berriz lortzen dutenak.
EN EL MAR DE LA HISTORIA NUESTRO PUERTO ES EL EUSKARA
Euskal Herria es una pequeña barca que navega en el mar de la Historia. Sin tierra bajo sus pies, tuvo que dirigir sus raíces hacia el aire. En el aire encontró las palabras, uniendo palabras formó cadenas de palabras, y encadenando cadena con cadena surgió la lengua. “Euskara” se le llamó, y “Euskal Herria” ( País del euskara, o de los que tienen el euskara) sería a partir de entonces el nombre de esa barca.
Siendo la nuestra una pequeña barquita, más de una vez ha estado a punto de naufragar en la mar brava. Se necesita, pues, un refugio en el que resguardarse de los ataques de las tormentas. En caso de no querer desaparecer en las aguas profundas de la Historia, la lengua que da nombre y existencia al país vendría a ser el puerto más seguro. No obstante, la entrada al muelle resulta complicada por la presencia de fuertes corrientes que empujan en dirección contraria; afortunadamente, los navegantes de la vieja barca llevan siglos curtiéndose, consiguiendo una y otra vez esquivar los peligros y franquear la entrada del puerto.