This picture was taken in one of the tours to Monegros from Audouin Birding Tours http://www.audouinbirding.net/
How to see this bird? look in our trip reports
THE ENDANGERED DUPONT’S LARK
The Dupont's Lark also known in Spanish as Rocín, Alondra de Dupont or Ricotí, are some of the names of this kind of Lark known for the scientist s as Chersophilus duponti. It’s one of our most endangered passerines and on which we have very little information. That's because it is a shy and elusive bird. Same color of the earth (known as LBJ=Little Brown Job), which crouches between the bushes and when pushed will run instead of flying. It may seem invisible. It’s a ghost that moves between the thyme, esparto grass, artemisias, cistus and brooms. It’s a nightmare for ornithologists and birdwatchers. And an exquisite rarity for those conservationists who work for the future of our most neglected areas: the steppes, wasteland, the moors ...This lark is so elusive that it was not discovered until the nineteenth century and in recent years has changed its name in Spanish: in the early twentieth century was known as Dupont's lark, Alondra de Dupont ('Chersophilus duponti'), in a tribute to Leonard Puech Dupont, an explorer and French naturalist. Today we call Alondra Ricotí onomatopoeic name that has received thanks to its distinctive song, a warbling alternating with a piping whistle almost human characteristics to end with a distinctive 'chu-chi'.
Spain is the only country in the European continent that is home to populations of this species. The first estimates from the population were to about 13,000 breeding pairs in Spain, but newer studies shown that this are largely overestimated amount. New methodologies, mapping territories, have revealed that the current population is about 10 times smaller, and establish a total number of individuals located between 1,900 and 1,300 breeding pairs. The population decline, even considering the initial figures, and the small surface area (less than 500 km2) has led to its inclusion on the Endangered category in the Red Book of Birds of Spain.The main factors threatening the species that led to this critical situation is the constant and historical habitat loss and fragmentation and isolation of their populations. Once triggered the first factor, only to be expected that the second end destroying the Dupont’s. To understand this we should look at the metapopulation theory, which postulates that the nuclei of individuals of small size and low quotas are more prone to spontaneous extinction processes. On the other side is the deterioration of suitable habitat is a threat to the species throughout its range and is a major cause of biodiversity loss globally. If we add the strict habitat requirements of this Lark associated with a very specific type of steppe consists of low scrub and sparse with little slope, with the deep changes in the use of the agricultural land (reforestation, irrigation, reclamation of waste land, elimination of fallow, etc..), we can get an idea of the delicate situation in which it is placed the species.That is why the lines of future conservation must aim a strict protection of habitats that are home to breeding pairs. Hopefully the new national and regional conservation strategies will echo these suggestions.
________________________
Esta foto fue tomada en una de las excursiones a Monegros de Audouin Birding Tours http://www.audouinbirding.net/
LA ALONDRA RICOTÍ EN PELIGRO DE EXTINCIÓN
El Rocín, Alondra de Dupont o de Ricotí, son algunos de los nombres de esta especie de aláudido conocida con el nombre científico de Chersophilus duponti. Es uno de nuestros paseriformes más amenazados y sobre el que disponemos de escasa información. Eso es debido a que es un ave de carácter tímido y huidizo que es del color de la tierra, que se agazapa entre los matorrales y que, cuando huye, corre en lugar de volar, puede llegar a parecernos invisible. Un fantasma que se desliza entre el tomillo, esparto, artemisias, jaras y retamas. Una pesadilla para los ornitologos y observadores de aves. Y una rareza exquisita para aquellos conservacionistas que trabajan por el futuro de nuestros campos más olvidados: las estepas, los eriales, las parameras...
La alondra ricotí es un ave tan esquiva que no se descubrió hasta el siglo XIX y en los últimos años ha cambiado de nombre: a comienzos del siglo XX era conocida como alondra de Dupont ('Chersophilus duponti'), en un homenaje a Léonard Puech Dupont, el explorador y naturalista. Hoy la llamamos alondra ricotí, nombre onomatopéyico que ha recibido gracias a su característico canto: un gorjeo que se alterna con un silbido aflautado de características casi humanas para finalizar con un inconfundible 'chu-chí'.
España es el único país del continente europeo que alberga poblaciones de la especie. Las primeras estimaciones sobre este aláudido situaron sus contingentes poblacionales para el territorio nacional en unas 13.000 parejas reproductoras, pero estudios más recientes consideran que se sobrevaloró en gran medida esta cantidad. Las nuevas metodologías utilizadas -mapeo de territorios- han revelado que la población actual es unas 10 veces menor, y establecen un número total de individuos situado entre las 1.900 y 1.300 parejas reproductoras. El declive poblacional, considerando incluso las cifras iniciales, y la pequeña superficie que ocupa (menor de 500 km2) ha propiciado su inclusión en la categoría de En Peligro en el Libro Rojo de las Aves de España.
Los principales factores de amenaza que han llevado esta especie a una situación tan crítica, es la constante e histórica pérdida del hábitat y la conseqüente fragmentación y aislamiento de sus poblaciones. Una vez desencadenado el primer factor, solo cabe esperar que el segundo factor acabe aniquilando la especia. Para entenderlo deberiamos fijarnos en la teoría de metapoblaciones, que postula que los núcleos de individuos de pequeño tamaño y escasos contingentes son más propensos a sufrir procesos de extinción espontáneos. Por otro lado se encuentra el deterioro del hábitat adecuado que, además, no es una amenaza exclusiva de la especie en todo su rango de distribución y constituye una de las principales causas de pérdida de biodiversidad a nivel global. Si a esto le añadimos los estrictos requerimientos de hábitat de la Alondra Ricotí, asociada a un tipo de estepa muy concreto formada por matorral bajo y ralo con escasa pendiente, y los profundos cambios sufridos en los usos de los agroecosistemas ibéricos (reforestaciones, regadíos, roturaciones de terrenos baldíos, eliminación de barbechos, etc.), podemos hacernos una idea de la delicada situación en la que se encuentra.
Es por ello que las líneas de conservación futuras han de ir encaminadas a una estricta protección de los hábitats que albergan parejas reproductoras. Esperemos que las nuevas estrategias nacionales y regionales se hagan eco de estas sugerencias.
__________________________________
Aquesta foto va ser presa en una de les sortides a Monegros de Audouin Birding Tours http://www.audouinbirding.net/
L'alosa becuda EN PERILL D'EXTINCIÓ
El Rocín, Alondra de Dupont o Ricotí, són alguns dels noms d'aquesta espècie d’alàudid en castellà i coneguda amb el nom científic de Chersophilus duponti. És un dels nostres passeriformes més amenaçats i sobre el qual disposem d'escassa informació. Això és degut a que és una au de caràcter tímid i fugisser que és del color de la terra, que s'amaga entre els matolls i que, quan fuig, corre en lloc de volar. Pot arribar a semblar invisible. Un fantasma que llisca entre la farigola, l’espart, les artemisies, estepes i ginestes. Un malson per als ornitòlegs i observadors d'ocells. I una raresa exquisida per a aquells conservacionistes que treballen pel futur dels nostres camps més oblidats: les estepes, els erms, les params, guarets ...
L'alosa becuda és una au tan esquiva que no es va descobrir fins al segle XIX i en els darrers ha canviat de nom en castellà: al començament del segle XX era coneguda com Alondra de Dupont ('Chersophilus duponti'), en un homenatge a Léonard Puech Dupont , explorador i naturalista francès. Avui l'anomenem Alondra Ricotí (alosa becuda en català), nom onomatopeic que ha rebut gràcies al seu característic cant: un refiló que s'alterna amb un xiulet aflautat de característiques gairebé humanes per finalitzar amb un inconfusible 'xu-txí'. Espanya és l'únic país del continent europeu que alberga poblacions de l'espècie. Les primeres estimacions sobre aquest alàudid van situar els seus contingents poblacionals per al territori nacional en unes 13.000 parelles reproductores, però estudis més recents consideren que es va sobrevalorar en gran mesura aquesta quantitat. Les noves metodologies utilitzades -mapeig de territoris- han revelat que la població actual és unes 10 vegades menor, i estableixen un nombre total d'individus situat entre les 1.900 i 1.300 parelles reproductores. El declivi poblacional, considerant fins i tot les xifres inicials, i la petita superfície que ocupa (menor de 500 km2) ha propiciat la seva inclusió en la categoria de En Perill en el Llibre Vermell de les Aus d'Espanya.
Els principals factors d'amenaça que han portat aquesta espècie en una situació critica és la constant i històrica pèrdua de l'hàbitat i la conseqüent fragmentació i aïllament de les seves poblacions. Un cop desencadenat el primer factor, només cal esperar que el segon factor acabi aniquilant l'espècie. Per entendre-ho hauríem fixar-nos en la teoria de metapoblacions, que postula que els nuclis d'individus de mida petita i escassos contingents són més propensos a patir processos d'extinció espontanis. D'altra banda hi ha el deteriorament de l'hàbitat adequat que, a més, no és una amenaça exclusiva de l'espècie en tot el seu rang de distribució i constitueix una de les principals causes de pèrdua de biodiversitat a nivell global. Si a això hi afegim els estrictes requeriments d'hàbitat de la alosa becuda, associada a un tipus d'estepa molt concret formada per matoll baix i esclarissat amb escàs pendent, i els profunds canvis soferts en els usos dels agroecosistemes ibèrics (reforestacions, regadius, rompudes de terrenys erms, eliminació de guarets, etc.), podem fer una idea de la delicada situació en què es troba.
És per això que les línies de conservació futures han d'anar encaminades a una estricta protecció dels hàbitats que alberguen parelles reproductores. Esperem que les noves estratègies nacionals i regionals es facin ressò d'aquests suggeriments.